COMUNITAT GENERAL DE REGANTS DEL CANAL DE LA DRETA DE L´EBRE

Guillermo Borés. President de la Zona de l'Illa de Buda

Comunitat General de Regants de la Dreta de l´Ebre : NOTÍCIES : Guillermo Borés. President de la Zona de l’Illa de BudaGuillermo Borés presideix des de fa uns 12 anys la zona de reg de l'Illa de Buda. Durant tot aquest temps s'ha convertit en un dels membres de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l'Ebre (CGRDE) més actius, crítics i reivindicatius davant la problemàtica del Delta i la inacció de les diferents administracions públiques. La seva zona de reg és, indiscutiblement, una de les més afectades des de fa molt temps pels diferents problemes que, segons la seva opinió, assoliran al Delta de l'Ebre en un futur pròxim.


Des de quan la seva zona pertany a la Comunitat General de Regants de la Dreta de l'Ebre?

A l'illa de Buda es conrea arròs des de finals del segle XIX i la zona de reg forma part de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta des d'aleshores. L'illa de Buda pertany per meitats iguals al Parc Natural del Delta de l'Ebre i la societat mercantil ARROZALES Y GANADERÍA DEL DELTA S.A. participada per la família propietària des de 1924.


Quines activitats es desenvolupen a l'Illa de Buda?

Els ingressos provenen de l'explotació tradicional de l'agricultura, sent l'arròs el conreu principal. A l'interior de l'illa es troben les llacunes conegudes com els "Calaixos" en les quals històricament ha existit una activitat pesquera i cinegètica de baixa intensitat i respectuosa amb el medi. D'aquesta manera, l'Illa de Buda, des de temps immemorials basa la seva activitat en tres eixos fonamentals: el cultiu de l'arròs, i l'aprofitament dels recursos cinegètics i pesquers, així com el turisme rural, tot això en perfecta harmonia amb l'entorn natural i respectant el medi ambient. A més l'arròs produït de les varietats Bomba i Marisma es comercialitza sota la marca "Illa de Buda" a la gran distribució i en el sector HORECA, amb l'objecte de donar a conèixer a la ciutadania l'existència de la illa mes gran de Catalunya, l'aiguamoll millor conservat de la Conca Mediterrània Peninsular i segon d'Espanya, que està a punt de desaparèixer per la manca d'actuacions per protegir-lo.


Com veu el futur del Delta?

No sóc gens optimista, ja que a la nostra zona portem molts anys patint diferents problemàtiques relacionades amb el canvi climàtic i l'absència de sediments al riu. L'Illa de Buda és l'aparador de tots els problemes que assolen al Delta: la regressió de la costa; la intrusió marina a les llacunes amb la pèrdua de biodiversitat associada; la inundació; la salinització dels aqüífers; i la disminució de la producció agrícola.


Quines són aquestes problemàtiques?

En primer lloc la regressió ha provocat la pèrdua irreversible de 750 hectàrees d'aiguamolls. També la salinització i la intrusió d'aigua de mar a les llacunes durant els temporals provoquen la mort de la flora i fauna aquàtica afectant greument la biodiversitat. L'elevació del nivell del mar a causa del canvi climàtic i els temporals de llevant, cada vegada més freqüents, produeixen efectes devastadors davant la falta de protecció de la costa. Ja no baixen sediments pel riu en quedar aquests retinguts en els pantans, i no hi ha capacitat d'arrossegament per la regulació que es fa en les preses dels pantans de l'escàs cabal de l'aigua fluvial. L'Illa de Buda, per la seva situació en l'extrem oriental del Delta, està mes exposada al mar, el que la fa més vulnerable als temporals i als efectes del canvi climàtic.


Per tant, una de les solucions de les problemàtiques del Delta passa per la baixada de sediments...

Rotundament no; per això ja és massa tard. Les actuacions "toves" ja no són la solució. És evident que seria bo que baixessin sediments i no descartem aquesta possibilitat, però actualment plantejar la gestió de sediments com l'única solució als problemes del Delta és un suïcidi. Possiblement, fa 20 anys sí que era una solució. En aquells temps es va plantejar el debat sobre el transvasament de l'aigua i el cabal ecològic, quan eren els sediments i la capacitat d'arrossegament el que s'havia de defensar. Segons la meva opinió, llavors el problema no era l'aigua, sinó els sediments.


Aleshores, quines mesures s'han d'aplicar?

Amb la plataforma contrària al transvasament hem perdut molt de temps. Vint anys després tenim pràcticament l'aigua que s'exigia i el Delta continua morint-se. El mar ens ha declarat la guerra i la primera batalla la tenim a l'Illa de Buda que pateix una emergència mediambiental que requereix de mobilització i actuacions dures i urgents. El Delta només se salvarà si es guanya la primera batalla d'aquesta guerra: la de l'Illa de Buda. De no ser així, la resta del territori patirà les mateixes conseqüències.


Quines podrien ser aquestes actuacions?

Tenim exemples en deltes d'altres països amb problemàtiques similars. Cal començar a actuar a la costa, dins de la mar, construint esculleres de pedra. Hi ha prou estudis oceanogràfics de les nostres costes, laboratoris en els quals es reprodueixen els efectes de l'onatge, models matemàtics que ajuden a preveure les conseqüències d'una actuació com la que demanem. Del que sí estic segur és que l'actuació s'ha de fer dins de la mar, prop de la costa, a poca profunditat. Hem d'evitar que les onades arribin a la costa amb una força erosiva tan destructiva. Els que veuen un impacte ambiental negatiu en la construcció d'aquestes estructures davant de la costa han de saber que pitjor serà l'impacte de no actuar: la pèrdua de l'aiguamoll més important de Catalunya. Encara que sembla no importar-los...


Quin paper juguen les administracions en tot això?

Les administracions responsables de la protecció dels ecosistemes i el mateix Parc Natural no mostren interès i opten per la inacció, és a dir "deixar l'última paraula a la natura" quan en realitat no és la naturalesa sinó la mà de l'home la que ha ocasionat el dany. El meu pessimisme es fonamenta en el fet que el Parc Natural no disposa de cap Pla de Gestió, i l'única eina a les nostres mans és el Pla de Gestió Integral del Delta (PIDE) conegut popularment com "Pla Narbona", que recomana la inacció , és a dir "no fer res" davant aquesta problemàtica.

Sincerament crec que a l'administració només li interessa recrear al delta de segle XIX, sense l'actual activitat antròpica, sense els seus habitants, transformant els arrossars en aiguamolls. Faran un parc temàtic concorregut per turistes en el qual l'arrossar passarà a ser un atractiu turístic més. L'objectiu és transformar els arrossars en aiguamolls i rescatar l'aigua sobrant per a usos civils, lluny del propi Delta.


Per acabar, què destacaria del Delta?

El Delta és únic pel seu valor patrimonial, per la seva riquesa en biodiversitat i per les persones que viuen al territori i les seves tradicions. Cal aplicar mesures urgents per protegir les persones. A més tenim l'obligació moral i legal de conservar-lo. S'estan incomplint greument les directives europees d'Aus, Hàbitats i la Directiva marc de l'aigua. .. i ningú diu ni fa res per evitar-ho.

Comunitat General de Regants de la Dreta de l´Ebre
Passeig Canal, 43-49 - Amposta - Tel. +34 977 70 00 81 - correu electrònic
Informació i avís legal

- Aenor. Gestión ambiental. GA-22050457

- Certificat IQNet

- Banc Sabadell