Sobre els 150 anys

La CGR va celebrar durant l’any 2007 el 150 Aniversari de la construcció del Canal de la Dreta de l’Ebre, mitjançant diversos actes i activitats que van culminar amb l’elaboració i edició d’un llibre titulat El Canal que porta la vida. 150 anys de la construcció del Canal de la Dreta de l’Ebre, el qual és un referent de l’esforç que ha suposat la canalització de les aigües de l’Ebre al marge dret.

En les primeres pàgines es descriuen els principals esdeveniments d’aquest treball en comú per a la celebració de l’aniversari i un resum de les actuacions més importants realitzades per l’entitat en els últims cinquanta anys.

Amb la col·laboració del Museu del Montsià, s’ha fet un estudi exhaustiu del Delta abans de la construcció del Canal, dels projectes de navegabilitat del riu des de Saragossa a la Mediterrània buscant una via comercial, i el seu posterior abandonament per les dificultats que hi havia per salvar la desembocadura i l’aparició del ferrocarril, que va facilitar el transport de mercaderies amb més rapidesa i menys costos.

No obstant això, la decisió de desistir en la navegabilitat de l’Ebre no va ser temps perdut, sinó que les obres iniciades per a aquesta finalitat van tenir un nou aprofitament: la canalització de les aigües del riu es van orientar cap al reg de les terres de l’hemidelta dret, convertint-així en l’element de transformació i dinamització econòmica del territori.

L’any 1860 van finalitzar les obres del Canal i van començar les concessions de terres, publicant una Real Ordre en la qual es van establir les normes per l’acotament dels terrenys destinats a la producció d’arròs i, com a conseqüència, van aparèixer les Juntes de Acotament que van ser les precursores dels Sindicats de Regants, que l’any 1967 van culminar un procés de fusió donant lloc a l’actual Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre la finalitat de la qual va ser, i continua sent, la millora contínua de la gestió i administració de l’aigua de reg.

A poc a poc es va anar creant una extensa xarxa de sèquies i desguassos que formaria la infraestructura adequada per dur a terme el sanejament del Delta. Aquest fet va tenir una repercussió econòmica i social, ja que va determinar un procés migratori cap a l’àrea deltaica de famílies que van acudir amb la intenció d’instal·lar-per millorar les seves condicions de vida.

El panorama de fons de tots aquests esdeveniments que el llibre explica detalladament, és un delta actiu i canviant a mercè de la dinàmica ambiental determinant de la seva morfologia; amb un potencial econòmic important que en els inicis de la seva ocupació va ser clarament de "determinisme ambiental," ja que els primers habitants van basar la seva existència en l’aprofitament dels recursos naturals.

Posteriorment, comença la lluita contra el medi per transformar-lo i les adversitats conseqüents com l’aparició del paludisme, la desnutrició, el sanejament de les terres amb eines inadequades per l’escassetat de recursos, etc. i la recuperació de zones ermes i pantanoses per al cultiu de l’arròs. La construcció del Canal de la Dreta va ser la culminació de tots aquests esforços que, al costat del entramat de sèquies i desguassos, van formar la infraestructura hidràulica que va ser la base de la transformació del paisatge en la marge dreta del delta de l’Ebre.

Enrere van quedar les malalties endèmiques, les jornades laborals de sol a sol, els treballs al camp amb estris obsolets. Totes les adversitats que van suportar els pioners del Delta han revertit en benestar per als habitants actuals que esperem estar a l’altura de tanta generositat i correspondre’ls com es mereixen.